Encara que una mica a contracor, ha arribat el moment de penjar les botes…
Només volia agraïr al Club Vòlei Olot tots aquests anys compartits en el que he crescut personal i esportivament, embolcallat d’aquesta gran familia en la que sempre m’he sentit especialment estimat ( fins i tot lluny d’Olot ).
Mai oblidarem la despedida que ens vau dedicar quan vam decidir marxar a l’aventura gallega amb el cor encongit…
Qui m’havia de dir que els últims anys em reservaven el somni de qualsevol esportista. La inesperada sorpresa de poder tastar l’experiencia de competir al màxim nivell. Un premi extensible al treball de tot el club, als entrenadors que he tingut i dels que he pogut amarar tot el que he après.
La “cirereta” a 31 anys de vólei, molts km, moltes vivències, llargues converses i amistats que s’han anat coent a foc lent amb gent molt diversa i de totes les edats.
El “Nen” que començava a jugar amb els mítics “Passarells”, que el convocàven a alguns partits amb els “Veteranus” i que els “Séniors” se l’emportàven per tot arreu, s’ha fet gran… I gran és també la llista de bones amistats que he anat fent pel camí
En fi, deixo un bon relleu.
Doncs la Carla, en Martí, la Berta i l’Aniol sembla que volen seguir aquest mateix camí…
Només em resta donar les gràcies a la meva família ( per animar-me i fer-me sempre costat ), a en Marc ( amb qui he compartit més intensament equip i afició, i que m’ha seguit i acompanyat a tot arreu on ha calgut anar ), i en especial a la Laura.
Per l’enorme paciència que ha tingut amb mi des de que ens coneixem, per sacrificar moltes coses per la meva passió i permetre’m viure aquest somni i estirar-lo tant com he pogut.
Per això em sento molt afortunat pel camí recorregut i com diu un bon company… miro enrera i només puc pensar que SI ! QUE HA VALGUT LA PENA!
No és un adéu, sinó un …
Ens veiem aviat! ( quan el virus ens deixi )
Perque si tu vols, i jo vull…
Nosaltres Vólei!
Jordi Herrero #7