Sènior masculí
CV Barberà, 3 – CV Olot, 1 (27-25 / 23-25 / 25-16 / 25-20)
En una muntanya russa, canvis de perspectiva
Aquest cap de setmana, l’Olot es va veure les cares amb un Barberà no gaire allunyat en la classificació que li va suposar un perill més gros del que s’imaginava, de manera que no va aconseguir sumar cap punt.
Els olotins van dominar el primer set fins al final, quan el rival va respondre amb una tanda de serveis potents que van enfonsar la moral de l’equip. Amb la derrota del primer set, els visitants reaccionaren fins a aconseguir emportar-se el segon set cap a casa. Tot i així, no n’hi va haver prou perquè els olotins s’emportessin el partit. Les lesions d’alguns jugadors i la falta d’actitud a pista van ser les principals causes de la derrota olotina.
En vista dels resultats dels últims partits, l’Olot s’ha vist obligat a no ser tan ambiciós, redirigint els seus objectius cap a uns de més humils. Això, tenint la consciència que no es produirà l’ascens, i molt menys el descens.
Sènior masculí B
Vòlei Sant Pol, 2 – CV Olot, 3 (16-25 / 27-25 / 25-27 / 26-24 / 13-15)
Sí… però no
Els Peixets van trencar, per fi, la dinàmica de derrotes que arrossegaven. Només n’havien estat dues de seguides, sí, però no se’n podien permetre cap més si volien seguir aspirant a formar part del grup d’ascens. I es va guanyar, és veritat, però patint molt i sumant només dos dels tres punts que es necessitaven.
El partit va començar fred, com el pavelló, i fins a la meitat del primer set els olotins no van fer una estirada en el marcador, que els va permetre imposar-se en el primer parcial amb facilitat. En el segon, i quan el marcador era favorable, va passar una d’aquelles coses que fan tan mal en un equip. Després d’una rematada, una mala caiguda va fer que l’Enric Bori patís una lesió de genoll. Encara no se’n sap l’abast, però esperem que sigui tan lleu com sigui possible. Això va fer que, després d’una pausa, el partit tornés a començar. I, amb tothom fred una altra vegada, el segon set va caure del bàndol visitant amb intriga i decisions polèmiques arbitrals cap a totes dues bandes.
El tercer i el quart van ser un calc del segon: en cap dels tres n’hi va haver prou sumant 25 punts per guanyar-lo i cap dels dos equips imposava el seu joc i l’àrbitre continuava fent de les seves, indignant ara els uns, ara els altres. Tant va ser així que es va arribar a un desempat que ja va començar 1-0 abans que la pilota es posés en joc a causa d’una targeta vermella. En Ramon es va veure obligat a fer canvis a causa de les baixes, la lesió i el desgast físic i, tot i així, un equip lluitador va guanyar per 13-15 amb un altre final polèmic. Servei directe d’en Toni mentre els locals protestaven. Tan estrany va ser tot plegat, que la victòria pràcticament no es va ni celebrar.
Ara ve un descans fins l’any que ve i, després, dos partits clau, contra el Farners i el Cabrils, que, precisament, és el nou líder del grup. I, a més, és un equip que els olotins ja van derrotar a casa en un partit vibrant, demostrant que, quan juguen bé, no són inferiors a cap rival. A veure què ens depara el futur i l’any nou i, sobretot, esperem que la lesió quedi en un ensurt. Molts ànims, Bori!
Juvenil masculí
CV Olot, 3 – AVA Ametlla del Vallès, 1 (25-18 / 25-21 / 23-25 / 25-23)
El fred i els refredats no ens paren
El passat dissabte l’equip va continuar amb la dinàmica positiva. Una altra victòria. Aquesta va ser bastant treballada, malgrat tenir dues baixes i mig equip refredat, tothom va donar la cara. El marcador final no va reflectir la superioritat i el bon joc exhibit pels nostres. Només algunes errades no forçades i alguns canvis en el tercer set per donar descans van fer activar els del Vallès.
Durant l’últim set els olotins no es van deixar sorprendre i, amb bon joc i l’ajuda inestimable del públic, van sumar una important victòria per continuar en les posicions capdavanteres. Esperem que el bon joc continuï fins el final d’aquesta primera fase.
Som-hi! Ho continuem petant!
Cadet masculí
CV Olot, 3 – CV Premià, 1
(22/25 – 25/19 – 25/16 – 25/22)
Partit ben guanyat, tot i que la majoria dels nostres no s’acabaven de trobar gaire bé, vam saber portar el partit al nostre ritme i joc contra un equip que a l’anada ens ho va posar difícil a casa seva.
Ben gestionats des del servei i, el que és més important, la participació col·lectiva, que és el principal objectiu pel desenvolupament del futur de joves promeses.
Mantenim aquesta línia i seguim treballant! En volem més!
Cadet femení A
CV Esplugues, 3 – CV Olot, 0 (25-13 / 25-12 / 25-10)
Equip retrobat
Sortint d’Olot amb un ambient gèlid, les jugadores que aquesta jornada dirigia en Carlos van arribar al flamant pavelló de Can Vidalet, estrenat fa pràcticament un any amb unes grans instal·lacions.
Després de la xerrada prèvia amb l’entrenador, l’escalfament s’intuïa diferent. I així va ser també durant el partit. Tot i la superioritat evident del conjunt d’Esplugues, per primera vegada aquesta temporada les olotines van funcionar com un equip. Es va seguir amb el mateix resultat, és cert. Però la sensació que en aquells moments estaven JUGANT a vòlei era evident. Això no treu la frustració de ser incapaces de tornar algunes pilotes complicades. Massa, potser. Però van ser capaces de fer-ho sense recriminacions entre elles i sense males paraules. Competint. Al seu nivell i contra unes rivals superiors, però competint i unides. Fins i tot van ser capaces d’anar per davant el marcador durant l’inici del segon set, amb un 2-7, situació completament inaudita aquesta temporada.
El partit va acabar amb un 3-0 local, pero va deixar la imatge de totes les jugadores de l’Olot abraçades en la rotllana durant un temps mort al tercer set, com tants altres equips d’aquesta categoria fan mentre escolten les indicacions de l’entrenador o l’entrenadora i que no fa més que unir-les entre si, tant físicament com anímica. Un fet a destacar.
Volem veure més aquesta versió de l’equip. Tot i la dificultat. Tot i la frustració. Tot i les derrotes. La fortalesa mental pot contra la majoria de coses d’aquesta vida i aquesta no n’és una excepció. Endavant!
Infantil femení Lava
CV Olot, 3 – AVAP Girona, 0 (25-7 / 25-8 / 25-19)
Victòria esperada
Diumenge el matí les noies de l’infantil Lava es van trobar amb l’equip mes fluixet de la lliga. Les olotines haurien pogut aprofitar l’enfrontament per practicar jugades treballades durant els entrenaments: bones recepcions, tres tocs, serveis per dalt, alguna rematada… Però els nervis, una mica de pressió per guanyar i el poc ritme del partit no ho van propiciar gaire.
Com es pot veure a través del resultat, les noies van estar ben concentrades i integrades dins el partit durant el primer i el segon set. En començar el tercer, ja es va anar notant un relaxament per part de la majoria de jugadores. Hi va haver algun moment que va fer patir el resultat i tot… Al final es va acabar amb una victòria que ens convenia a tots per continuar treballant a bon ritme per acabar aconseguint un bon joc.
Continuem així! Seguim treballant, seguim aprenent, seguim jugant!