Sènior masculí A
CV Olot, 1 – Barça Voleibol, 3 (25-19 / 28-30 / 17-25 / 22-25)
L’Olot no suma cap punt amb un ambient a favor
El CV Olot no va aconseguir endur-se cap punt en l’enfrontament de mitja taula. El Barça mai ha estat un contrincant fàcil, però sempre li ha plantat cara, com el darrer cap de setmana. L’Olot va començar el partit amb intensitat, de manera que va dominar el primer set i la major part del segon, que no va vèncer pels pèls. Si hagués caigut de la seva banda, possiblement, se li hauria aplanat el camí de la victòria.
Al principi del partit, el sistema dels olotins va donar els seus fruits: bloquejos, defenses i bon repartiment del joc. A partir del segon set, però, la moral dels jugadors va anar de baixada. D’altra banda, podríem dir que l’equip hauria estat infidel a una graderia plena que presenciava el duel com bons soldats si no hagués lluitat amb dignitat, però la veritat és que els locals ho van deixar tot a pista.
Aquest cap de setmana l’Olot descansa i, per tant, podrà enfocar els pròxims entrenaments de manera progressiva per millorar allò que els falla amb l’objectiu de poder trobar un lloc més còmode a la classificació.
Sènior femení
CV Olot, 0 – CV Salou, 3 (19-25 / 23-25 / 18-25)
Una nova derrota
Aquest cap de setmana les noies d’en Carlos van rebre el Salou, un equip compacte, complet i regular, que no va deixar respirar en cap moment les olotines. Les locals van començar el partit confiades, jugant bé i sense cometre gaires errors, però les tarragonines no es van deixar dominar en cap moment. El fet que fossin un equip tan coordinat, amb una defensa ordenada, un atac consistent i una col·locació precisa feia molt complicat a les garrotxines poder fer punts. La pressa que tenien les locals per fer punt els va descontrolar el joc i, tot i que no es percebia una diferència abismal entre ambdós equips és evident que, a finals de set, les tarragonines van saber gestionar millor els nervis, fet que, finalment, va permetre a les visitants aconseguir la victòria.
Ànims noies i a per la segona volta!
Sènior masculí B
CV Mataró, 3 – CV Olot, 0 (25-19 / 25-14 / 25-12)
El millor del partit, la crònica
Els olotins visitaven la pista del líder carregats de confiança després de les dues últimes derrotes i bla bla bla… La derrota va ser tan dolorosa que el millor que podem fer és deixar-vos l’1×1 de l’equip elaborat per en Joan Soler:
Edu, el COMUNISTA. Per dues raons, perquè lluita pels interessos i l’honor de tots els seus companys i perquè el seu color preferit és el vermell. Cosa que ha tingut molt en compte l’àrbitre. “Aquesta sí que és la última vegada que m’ensenyen una targeta”, va assegurar. Menys ell, tots sabem que l’afirmació és falsa com la utopia comunista.
Joel, BRAVEHEART. El nostre estimat William Wallace particular. Intentant no només aixecar les pilotes difícils sinó també tots els ànims. Tasca titànica que excedia els poders de motivació del capità. Com a segona derrota després al sopar ha volgut deixar propina amb targeta i no l’han deixat.
Moby, CAMPANA DE GAUSS. Segurament l’única raó pel la qual no ens han deixat a zero. Aquest cop ni les seves fintes ens han pogut treure de l’embolic. El sopar li hauríem d’haver pagat entre tots per tot els quilòmetres extres que li hem fet fer amb les nostres recepcions. Si no fos per la seva nota, no arribem a l’aprovat de mitjana.
Batlle. WALLY. No s’ha deixat veure tant com de costum. Potser ha sigut d’il·lusos confiar massa en les seves noves sabates. Tot i que s’ha elevat amb ingravidesa com de costum, no ho ha aprofitat cap cop per cardar-li gardela a la pilota i rebentar-li totes les dents al calb de l’entrenador (al de l’altre equip, eh).
Arvinder, CRIST. No ha sortit fins que ja no hi havia volta de full, però és a qui més ha afectat la derrota. El seu mutisme durant el sopar ho demostra. Porta la pena i l’abnegació per dins, com ho va fer el nostre senyor Jesucrist.
Ramon, TERRAPLANISTA. Igual que en aquest col·lectiu de negacionistes, en Ramon avui encara està buscant raons que justifiquin el que ha passat. Des del cor li volem transmetre que, igual que amb la defensa d’una terra plana, no en trobarà cap de convincent.
Bori, SPIDERMAN. Qui recordi l’escena en què el pobre Peter Parker comença a conèixer els seus poders aràcnids sabrà que hi ha moments en que tot s’enganxa a les mans. Amb el temps que ha tingut retinguda la pilota a les mans hi ha gent que s’ha tret una carrera. No oblidem tampoc que ha servit per sota la xarxa en una ocasió. Poc s’ha aplaudit avui.
Carrillo, BADULAQUE. Com qui ven alcohol a menors passades les dotze de la nit. Amb la persiana mig oberta mig tancada perquè no l’enxampi la policia. Tot i que les seves aportacions no han estat estel·lars, els seus errors tampoc, i ja és molt dir en aquest partit.
Cento, APANYAO’. El treuen a 23-12 i no remunta el partit. Tota una vergonya. Teníem l’esperança que això ho arreglessis amb els teus remats des de la línia de tres metres. El beneit hi podria haver perdut molt més deixant la Gopro sense cap mena de supervisió a la grada. Nen, que això és Mataró.
Carlos, HUGO SIMPSON. De las “Sos Hermanas” vam veure la hermana més fosca. La que per poc no se suma als actes vandàlics de l’Edu xutant pilotes al cap de l’entrenador contrari. Un cop més la vida ens sorprèn. Com més lluminós el ser, més fosca pot ser la seva ombra.
Mayans, CHEERLEADER. Tot i que no s’ha valorat que porti faldilla curta ni ensenyi el melic, sí que sabem que és el que més fa per animar l’equip. La seva afinació encara deixa molt a desitjar, però se li permet perquè ho compensa amb molta il·lusió.
Terra, ADAM. El dos punts més importants del partit els ha provocat ell. Diem provocat perquè el primer l’ha fet des de la banqueta cridant alguna barbaritat i fent la porra al jugador que servia de l’altre equip. El segon ha sigut com Adam a la capella Sixtina. Amb l’ungla ha fet que fet que una pilota trenqués totes les lleis de la física i contra tot pronòstic acabés caient a la línia.
Joan, CABRINI. Ha intentat pujar la moral de l’equip convidant al millor a sopar. Ha parat una pilota amb la cara (cosa a la qual està agafant gustet) quan per fi li han donat l’oportunitat de demostrar les seves habilitats com a libero. Ha intentat fer broma i lligar amb la cambrera. En tot ha sigut un fracàs, però està molt content perquè sap un piló paraules genètiques difícils de pronunciar.
Juvenil masculí
CV Olot, 0 – CV Arenys, 3 (20-25 / 11-25 / 17-25)
Continuem amb la ratxa amarga
El passat dissabte els nostres no van tenir gaire opció davant un Arenys més superior i amb més ganes d’afiançar el lideratge. Els líders no van tenir cap problema amb el desenllaç del partit. Per altra banda, als garrotxins els va costar molt entrar al partit i les decisions per atacar i defensar van ser errònies la majoria de vegades. De vegades, hi ha partits per oblidar i aquest podria ser un d’ells.
Cal destacar laintervenció dels jugadors que disposen de pocs minuts i poc temps a l’equip. La seva aportació va ser molt correcta. Com sempre, l’afició va respondre i animar fins l’últim punt, amb acompanyament del tambor inclòs. Només cal continuar treballant com fins ara i no abaixar els braços. S’ha demostrat que som un molt bon equip i només cal augmentar una mica la fortalesa mental i mirar endavant.
Juvenil femení
CV Vall d’Hebron, 3 – CV Olot, 0 (25-12 / 25-12 / 25-11)
El laberint
Contra la Vall d’Hebron, un equip que ha demostrat estar per sobre de molts equips d’aquesta volta, hi havia poc a fer. En primera posició des del primer dia, però les nostres tenien moltes ganes de poder almenys vèncer un set… Semblava que les noies estaven supermotivades, amb ganes de menjar-se el món.
Però amb el que va costar trobar els vestidors, que era tota una aventura, se’n va perdre gran part. En els primers punts, el partit pintava bé, però tot d’una es van desconnectar: pilotes que no arribaven, males cares a pista, sense comunicació…
Va, noies, confieu en vosaltres mateixes, que nosaltres confiem en vosaltres!
Cadet masculí
CV Olot, 3 – CV Arenys, 2 (19-25 / 25-16 / 25-10 / 14-25 / 15-11)
Important victòria
Partit disputat i gaudit a parts iguals. Una vegada més es van poder posar en pràctica els aprenentatges tècnics d’aquest equip, que a poc a poc, va avançant en bona direcció. Han demostrat que la pressió del joc cada vegada els pesa menys i això posa de manifest el creixement mental i evidentment físic d’aquests nois a l’hora de fer front a partits llargs com aquest.
Aquesta victòria dona una bona injecció d’ànims per continuar amb moltes ganes i bones sensacions el que ens queda de partits d’aquesta fase, ja que hem guanyat l’únic invicte fins ara al nostre grup, i això ha suposat fer-los baixar un escaló a la classificació.
Una vegada més també van poder sentir l’escalf de la fidel afició. Gràcies a tots! Endavant!
Cadet femení A
CV Vall d’Hebron, 3 – CV Olot, 0 (25-11 / 25-10 / 25-11)
Simfonies ja viscudes
Les noies entrenades per en Pau es plantaven al gèlid pavelló olímpic de la Vall d’Hebron amb quatre baixes a les seves files. En una temporada on cadascuna ha anat adoptant un tipus de posició, si et fallen en una mateixa jornada tantes jugadores, les que queden han de readaptar-se a fer tasques que no els són habituals, amb tots els desajustos que això pot comportar.
Sorprenentment, els nous rols de les olotines van assumir-se prou bé, tenint en compte que l’equip que tenien al davant era el tercer del grup i que en els dos enfrontaments anteriors, tant en pretemporada com en l’anada d’aquesta fase, ja els havien tret els colors.
Aquest cop no va ser gaire diferent. Molts ànims inicials, que es dissolien amb els primers compassos d’uns sets que sonaven a una melodia que ja s’havia sentit en jornades anteriors. Estridències i desafinacions, combinades amb algunes harmonies quan es podien armar atacs, tot i estar minvades en faltar dues centrals i dues puntes. De totes maneres, el mur sonor de les rivals era eixordador, aixecant pràcticament totes les pilotes i realitzant remats que, com una simfonia desbocada, les olotines no eren capaces de parar. Resultat final: una nova derrota.
Diuen que Beethoven va aprendre de Mozart per acabar sent un dels grans en el seu art. Si aquestes cadets són capaces de veure que tots aquests equips rivals els estan fent aprendre un curs accelerat de vòlei, malgrat les derrotes contundents que rebin i que les desmoralitzin, quan se’ls posi un equip del seu nivell al davant, no hi haurà color. La partitura, com aquell qui diu, sonarà sola perquè elles tindran la batuta.
Tot arribarà. Ara mateix, en aquest equip cal unir i no restar. Sumar i no trencar. Perseverar amb les coses bones i millorar les dolentes. Deixar sonar la música i escoltar. En resum: jugar i gaudir del vòlei. No és fàcil en el punt on som. Però tampoc impossible.
Infantil femení Lava
Handbol Bordils, 3 – CV Olot, 0 (25-15 / 25-10 / 25-14)
Fora de joc
Dissabte molt aviat del matí les olotines es van trobar amb un Bordils molt confiat, molt despertes i amb unes ganes enormes de guanyar. A l’altra banda de la xarxa hi eren les nostres, que es van deixar la bona actitud, els ànims i la força a Olot. No vol dir que l’equip contrincant fos molt bo i demostres unes altes qualitats de joc, el que va passar és que nosaltres no vam sabem connectar amb el partit i vam cometre errades de principiant que les de Bordils van saber aprofitar a la perfecció.
En tot moment va manar una actitud negativa i, de cop, es van veure immerses dins una sensació de fracàs que va fer que una sèrie d’errors s’anessin encadenant i acabessin perdent punt a punt. Tots plegats som conscients del perquè d’aquesta derrota. Continuem treballant, aprenent i jugant. Aprofitant cada moment per créixer!
Ànims!
Infantil femení Greda
CV Sant Pere Pescador, 2 – CV Olot, 3 (28-26 / 25-23 / 21-25 / 21-25 / 10-15)
Un partit d’infart
Partit molt lluitat per part dels dos equips i bona remuntada per part de l’Olot. El partit va començar amb un Sant Pere Pescador crescut i decidit a emportar-se els dos punts a la classificació. Mentre que l’Olot va començar despistat i sense la confiança per guanyar el partit. Aquesta actitud va decantar el marcador dels dos primers sets a favor del Sant Pere Pescador.
Va ser llavors quan el canvi d’actitud de l’equip olotí es va fer veure dins i fora de la pista. Començava la remuntada, tot i que no seria fàcil davant un Sant Pere molt lluitador. Però l’Olot va guanyar el tercer set i això els va donar més confiança per creure’s que la victòria podia ser nostra. I així ho van fer! Van guanyar el quart set: dos a dos. L’últim set va seguir la tònica de tot el partit. L’Olot va començar fort i amb confiança fins a l’1 a 7. Remuntada del Sant Pere, que no volia deixar perdre el partit i va empatar el marcador. Tot podia passar… Un Olot confiat va treure el millor si mateix i va aconseguir remuntar el 2 a 0 convertint-lo en un 2 a 3.
Partit d’infart… Mai millor dit. L’Olot Greda, amb l’Albert com a entrenador, ha aconseguit acabar la primera ronda imbatudes. Enhorabona, equip i entrenador, ens heu fet gaudir del vòlei.
Infantil masculí
CV Jaume Callís, 2 – CV Olot, 3
Victòria pels pèls
Malgrat la victòria, es va marxar amb la sensació d’estancament dels jugadors, però amb ganes de continuar. Endavant, nois, que segur que amb l’esforç aviat veurem els fruits. Cal donar les gràcies al nostre entrenador perquè sempre té paraules d’ànims cap als jugadors i, això, els jugadors ho agraeixen.