Sènior masculí A
Club Vòlei Olot, 3 – Cierzo proLGTB+, 0 (25-11 / 25-12 / 25-21)
“Taurons” a primera nacional
La suma de derrotes del sènior masculí es va tallar el darrer cap de setmana a la pista Jordi Mora. L’Olot es va enfrontar contra un Saragossa que no aconsegueix escapar-se de la cua de la taula.
Així doncs, davant d’un rival fluixet, quan l’avantatge dels locals va ser considerable, va començar la màgia dels olotins que hauria pogut fer guanyar el primer set de la temporada al Saragossa: juvenils i jugadors menys habituals van ser els encarregats de prendre les regnes del partit. Afortunadament, va anar tot tal com s’esperava.
És cert que per alguns el partit va ser lent, però l’equip necessitava aquesta calma per agafar aire i acabar la temporada amb dignitat. D’altra banda, segur que va ser un partit interessant per entreveure el futur del club.
Juvenil masculí
CV Terrassa, 3 – CV Olot ,0 (25-17 / 25-11 / 25-15)
L’última vegada amb aquesta disfressa
El passat dissabte els nois d’en Jorge van jugar el partit corresponent a la quarta jornada de la segona fase de promoció pel títol. Va ser un partit gris, bastant gris. L’equip no va entrar al partit en cap moment. El rival no va mostar-se en cap moment superior, però sí que va estar molt més encertat en la presa de decisions.
Els garrotxins tenien tres baixes importants de jugadors habituals. Evidentment, no serveix d’excusa, però si hi afegim els errors arbitrals en el primer i segon set en contra nostre, tot plegat fa que la moral minvi i es deixi de lluitar.
Cal continuar mirant cap al futur i desbloquejar la ment en moments importants durant els partits. Ja fa massa dies que portem la disfressa de Nan Malhumorat… cal canviar de disfressa ben aviat. A veure si la pròxima setmana coïncidint amb el carnaval d’Olot, ens vestim de Nan Feliç i deixem enrere les situacions alienes al joc.
Ànims, nois, sempre endavant! Mai deixarem de creure-hi!
Cadet femení
CV Olot, 0 – Sant Pere i Sant Pau, 3 (14-25 / 17-25 / 6-25)
Res a fer
Aquest diumenge les noies que dirigia en Pau es van enfrontar, per tercer cop aquesta temporada, a l’històric Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. I com les dues vegades anteriors, la dinàmica va ser negativa. Amb una diferència: els dos primers sets es va competir en la mesura del que era possible, tot i la superioritat de l’equip rival. El segon set el podríem qualificar com a ben jugat per part de l’Olot: en els enfrontaments anteriors amb l’equip de l’entrenador Stevovski, no s’havien aconseguit tants punts en un sol set.
Al tercer set, les olotines incomprensiblement es van apagar i només van acoseguir completar una rotació: per tant, victòria més que merescuda per les jugadores tarragonines, que se situen terceres a la classificació cadet (segones a la conjunta).
Ara venen dos o tres partits en què es pot mirar de competir el màxim possible. Es guanyarà alguna cosa? No ho podem saber, però almenys que es lluiti i tothom doni el màxim de si. Cal estar amb la tensió justa per poder rebre boles i acabar atacs, que, en aquesta categoria, si es dónen frees, ens retornen canonades. No es pot defallir. Que les llums s’apaguin és una opció, però no és la solució si el que es vol és jugar.
Endavant!