Sènior masculí A
Vikings Prat, 3 – CV Olot, 0 (25-23 / 25-18 /28-26)
Visitants vençuts
Des de fa unes setmanes, els olotins no recorden el gust de la victòria. Els Vikings del Prat els el van arrabassar del tot el darrer cap de setmana.
L’equip es va dirigir al Prat de Llobregat un diumenge a la tarda conscient que segurament tenia poc a fer, ja que s’enfrontaven contra els segons de la taula. Així doncs, en un pavelló amb una graderia gairebé buida, va començar un duel absurd, el guanyador del qual estava cantat. De fet, l’escalfament ja va ser pèssim: cap dels dos equips van esmolar les armes davant d’una derrota olotina presagiada.
El pitjor de tot va ser que, a mesura que anava avançant el partit, l’Olot va creure plenament que podia aprofitar la situació per donar-li algun sentit a aquella tarda anèmica. Perquè si una cosa bona té l’Olot és que un cop a pista no sap rendir-se. Però el destí va tenir més pes que el seu valor.
A hores d’ara, l’Olot veu un horitzó calmat, amb molts partits a casa i amb moltes més ganes (sense cap mena de dubte) que la tarda del diumenge passat.
Sènior femení
CV Salou, 3 – CV Olot, 2 (25-20 / 25-16 / 20-25 / 20-25 / 15-13)
Canvi de fase, amb un punt, i bon regust
Difícil desplaçament el de dissabte, el de les nostres sèniors, que afrontaven un últim partit de fase, amb tot decidit, però amb la importància de poder aprofitar-lo per seguir acoblant les jugadores acabades d’incorporar. Difícil perquè el Salou jugarà la fase d’ascens, i nosaltres no, perquè podíem desplaçar poques jugadores, i perquè només disposàvem de dues receptores, més la lliure. Molt fi doncs havia d’estar l’equip en recepció, ja que no hi havia recanvis per si a alguna se li fonien els ploms.
El partit, doncs, començava amb un joc similar, i igualat, per part dels dos equips. Cap dels dos aconseguia ajustar les recepcions, i es veien punts llargs, i moltes defenses. I quan això passa, el primer que agafa avantatge és el que falla menys. I aquestes, cap a mig primer parcial, van ser les tarragonines, que van obrir un còmode forat, que van aconseguir mantenir, tot i la reacció de les olotines, a final de set. En el segon, les coses van anar diferent. A les nostres cada vegada els costava més, i en canvi, a l’altre costat de la pista, les coses començaven a fluir millor, cosa que feia que comencessin a trobar a les seves jugadores centrals, fent eixamplar l’avantatge, que arribaria a ser de 10 punts, amb un 16-6. Aquí es va canviar el sistema, i es va passar del 5-1 al 6-2, fet que va donar una mica més d’ordre a l’equip, aconseguint equilibrar, en certa manera el joc, i iniciar amb millor peu el tercer set.
I així va ser. Lluny d’enfonsar-se, les olotines milloraven el joc, i ara eren elles que començaven a trobar a les jugadores centrals. Això donava consistència a l’atac, i per primera vegada, van agafar avantatge en el marcador. Els pocs errors comesos van permetre sumar el primer set, i obrir el partit. I així va ser, perquè de la mateixa manera en què es va guanyar el tercer set, es va guanyar el quart, arribant d’aquesta manera, al desempat.
Aquí la cosa es va ajustar més, fins que un parell de pilotes out per part de les locals, l’àrbitre, fins aleshores, desapercebut, va decidir xiular-les in, posant-les en avantatge, quan ja hi havia poc marge de maniobra. Les del Salou aprofitaven per fer l’estirada final, però les noies d’en Carlos no havien dit encara la seva última paraula, i van fer esforçar les salouenques fins al final per endur-se el tie-break, per la mínima. I fins aquí la primeria fase. A partir d’ara, cal afrontar la fase de descens. Fase de descens en la que no val a badar. Perquè aquí ja no serveixen les bones sensacions. Aquí només serveixen els punts. Heu demostrat que podeu. Som-hi, noies!
Sènior masculí B
CV Olot, 3 – CV Mataró, 1 (26-24 / 21-25 / 25-23 / 27-25)
El líder cau a la Jordi Mora
Partit travat diumenge a la pista Jordi Mora entre dos equips que ja no s’hi jugaven res però que es troben còmodes en el fang. En aquestes condicions, l’Olot en va sortir més ben parat en els moments decisius, en què les bones decisions en defensa i en atac van decantar els tres sets que van guanyar els locals, tots per la mínima diferència.
El líder venia sense baixes i disposat a donar guerra i va lluitar cada pilota i no es va relaxar en cap moment. L’escridassada monumental del seu entrenador a mig quart set n’és un bon exemple.
El partit va comptar amb la participació, cada cop més habitual, dels joves del club, que es van fent un lloc dins l’equip i demostren que no només són un complement sinó que poden ser peces importants i jugar en els moments decisius.
Ara comença la segona fase. Objectiu: la salvació.
Juvenil masculí
CV Olot, 0 – CN Sabadell, 3 (11-25 / 16-25 / 19- 25)
Seran els campions?
Partit molt complicat el que es va disputar el dissabte a la pista Jordi Mora. Davant vam tenir un equip molt potent i amb molts recursos de joc. En el primer set, als nostres els va costar fer bones recepcions per organitzar un atac correcte. La dificultat estava en el seu servei. A partir del segon set l’entrenador va fer alguns ajustaments i la situació va millorar. Van aixecar pilotes molt complicades, es va atacar i es va lluitar fins l’últim punt.
Cal apuntar, també, que a diferència d’altres jornades, l’equip va cometre pocs errors no forçats, és a dir ,la majoria de punts del rival els feien ells i no nosaltres. És molt important que l’equip competeixi davant rivals més potents físicament i tècnica. Malgrat la derrota, l’equip en surt reforçat per afrontar nous compromisos. Els nois d’en Jorge va lluitar molt però no van poder. Van jugar contra els futurs campions?
Juvenil Femení A
CV Sant Esteve Sesrovires, 3 – CV Olot, 0 (25-7 / 25-11 / 25-12)
Seguim
Les juves visitaven les de Sant Esteve amb un equip de circumstàncies marcat per les absències i estirant de categories inferiors. Amb només vuit jugadores, no van saber trobar en cap moment el seu lloc a la pista. La falta de la figura de lliure tampoc va ajudar que poguessin funcionar les dinàmiques habituals i van anar sucumbint al joc de les del Baix Llobregat, que tenien una punta i una central molt potents davant les quals no hi havia manera de rebre en condicions i armar gaires atacs.
Ganes de, en qualsevol moment, poder fer un salt i situar-se ja en el següent partit, però van aguantar fins el final com es va poder.
Ànims, noies! Hi haurà dies millors, segur!
Cadet masculí
CV Olot, 0 – CN Sabadell, 3 (8-25 / 21-25 / 13-25)
Partit força difícil
El rival es va mostrar de principi a final amb molt més rodatge i experiència. Vam començar bastant freds, però a mesura que avançava el partit vam poder veure una mica més de bon joc. Contra aquests equips, però, necessitem tenir més continuïtat; si no, és molt difícil competir. Vam estar incòmodes durant tot el partit amb el seu servei i ens desconcentràvem amb facilitat.
Cal destacar que a poc a poc ens anem acostumant a aquest nivell i a aquesta velocitat de joc, salvant la diferència que tenim quant a experiència: aquests equips estan acostumats a jugar aquest tipus de partits i nosaltres n’estem aprenent. El més important és seguir treballant per escurçar aquestes diferències. Endavant, nois!
Cadet femení
CV Sant Esteve Sesrovires, 2 – CV Olot, 3 (21-25 / 22-15 / 25-19 / 25-20 / 13-15)
Tra Tra Tra
Primera victòria de les jugadores d’en Pau aquesta temporada a domicili del Sant Esteve Sesrovires. Les olotines per primer cop es van trobar un equip contra qui van poder competir i jugar com saben fer-ho. Amb la tranquil·litat que equivocar-se era recuperable i no suposava perdre deu punts de cop, com en els partits anteriors.
Es van avançar amb un 0-2 al marcador i va semblar que havien aconseguit el títol de Superlliga. Tot presagiava un partit ràpid, que no plàcid, ja que hi havia força igualtat a la pista. Els ànims eren immensos, però un seguit d’errors al tercer set van descentrar les olotines, més pendents potser de la banqueta que del partit i es va acabar perdent el set a favor de les de Sant Esteve que va semblar que havien guanyat ves a saber què. S’entenia: era el primer set que guanyaven en tota la temporada.
Això va fer reanimar les rivals i van aconseguir forçar el tie-break, enfonsant les nostres cadets a sensacions ja viscudes durant tota la temporada. Cares llargues, errors no forçats. Avall i més avall i males sensacions pel desempat.
Però llavors va reaparèixer la figura d’en Pau, mig absent en el quart set, que les va reconduir fins a un final d’infart, on tots dos equips tenien molts nervis per la inexperiència de moments així. S’ha de saber perdre (ho han fet molt aquesta temporada), però també s’ha de tenir la sang freda i la calma necessàries per guanyar. La sensació d’empatia amb l’equip i l’afició rival va ser molt intensa per tenir situacions tant similars. Resultat final: Victòria ajustada. No es podia pretendre que després de tant de temps de no guanyar, fos un 0-3 i cap a casa…
Cal felicitar totes les jugadores per aquesta primera victòria, que arriba molt avançada la temporada, però val més tard que mai. I felicitar i agrair també a en Pau per aquest partit i per la seva tasca en general amb aquest equip, a vegades d’alts i baixos, de connexions i desconnexions, ja que segur que no és fàcil com a entrenador quan dirigeixes un equip que ho ha perdut tot i sembla que no es pugui reanimar de cap manera. Jugadores que se’ls diu blanc i fan negre, que tenen l’edat que tenen i són bombes amb cames, que totes volen jugar-ho tot i la pista dona per sis, que per molt que saps que poden jugar de certa manera, acaben descoordinant-se entre totes… En el fons són magnífiques. Aquest diumenge, jugadores, entrenador i afició ens vam emocionar en acabar el partit. Després de com ha anat tot fins ara, aquesta emoció és ben merescuda.
La Rosalía no va aparèixer pel pavelló del seu poble, però aquest cop nosaltres vam poder cantar allò de “yo salgo con mi baby de la disco coroná”. Endavant!
Infantil femení Lava
CV Olot 0 – Handbol Bordils, 3 (20-25 / 17-25 / 22-25)
Bon partit!
Dissabte passat vam disputar l’últim partit de la primera fase. Un enfrontament que va anar molt millor del que esperàvem! Quan nosaltres vam anar a Bordils ens va costar molt fer punts, ens van escombrar amb rapidesa. Dissabte vam poder veure les noies més crescudes, mes connectades i la concentració en el joc cada vegada s’allarga més en el temps. Amb els resultats parcials es pot apreciar que les vam anar atrapant durant la majoria del partit.
Bona defensa, bons serveis… Ens va faltar creure’ns que podem i una mica de força per fer atacades i rematades potents. A poc a poc ho anirem aconseguint! La constància en els entrenaments i anar jugant ens ajudarà segur. Anem per bon camí i preparades per l’inici de la segona fase; a punt pel que ha de venir!
Infantil femení Greda
CV Olot, 3 – CV Sant Pere Pescador, 1 (25-23 / 25-17 / 20-25 / 25-12)
Invictes
Ara sí, és un fet! L’Olot Greda va saber imposar-se a un Sant Pere Pescador lluitador i amb moltes ganes de guanyar per finalitzar segones en la classificació.
I ara sí, podem dir que l’Olot Greda, liderat per l’entrenador Albert Matabosch, ha aconseguit acabar invicte aquesta primera fase.
Han demostrat partit rere partit que són un gran equip, que han evolucionat a nivell de joc i sobretot a nivell de concentració dins i fora del camp. Som un gran equip! Enhorabona, noies, us ho heu guanyat!