Deixa aquí el teu missatge de record i comiat d’en Xerbe.
Des del Club Vòlei Olot els hi farem arribar a la família.
El proper diumenge 7 de novembre, a les 11 del matí al pavelló nou de patinatge, es realitzarà un acte per acomiadar al nostre company i amic .
Només puc començar enviant una forta i sincera abraçada a l´Isabel, en Lluc i l´Anna. Tot i la distància, sentim de ben aprop la vostra pèrdua.
I encara que en aquests moments sembla que sobren les paraules, és quan més falta fan…
Per la necessitat de despedir-nos, de recordar, de plasmar en algún lloc allò que mai ha calgut dir… però que de cop i volta et colpeja i t´explota al cap i al cor en el moment de rebre la terrible notícia.
Si el Vólei i tot el que l´envolta va arribar a la meva vida (i de rebot a la de tota la meva família ), va ser “culpa” d´en Xerbe que va saber traslladar-me la passió per aquest esport de ben petit quan em va, com deia ell, “descobrir” fent Vólei a l´escola. Sempre m´ho recordava amb un somriure satisfet i sincer d´orella a orella… com era ell.
I a partir d´aquí, molts són el records… Campionats, desplaçaments, mares comentant les pintes d´en Xerbe amb 18 anys… Companys d´equip amb els “Veteranus” i els “Passarells” o “rivals” històrics a les 24h. Pares orgullosos que vèiem com els nostres fills també es decantaven per aquest esport… sempre amb el Vólei i tota la família que l’ envolta com a excusa per compartir moments i vivències. Una persona de club, que el defensava a mort, un puntal en qualsevol iniciativa que es proposés tirar endavant…
Per sobre de tot però, ens deixes el record de la teva persona. Poques coses queden per dir que no s´hagin dit ja… positiu, inquiet, dinàmic, apassionat, amb empenta, sincer i directe, però també amb aquell punt de picardia, buscant sempre com fer-te una “conya”, buscan-te les pessigolles per acabar rient una estona junts.
En definitiva… únic!
Només dir-te que allà on vagis, allà on siguis… et trobarem a faltar!
I encara que en aquests moments sembla que sobren les paraules, és quan més falta fan…
Per la necessitat de despedir-nos, de recordar, de plasmar en algún lloc allò que mai ha calgut dir… però que de cop i volta et colpeja i t´explota al cap i al cor en el moment de rebre la terrible notícia.
Si el Vólei i tot el que l´envolta va arribar a la meva vida (i de rebot a la de tota la meva família ), va ser “culpa” d´en Xerbe que va saber traslladar-me la passió per aquest esport de ben petit quan em va, com deia ell, “descobrir” fent Vólei a l´escola. Sempre m´ho recordava amb un somriure satisfet i sincer d´orella a orella… com era ell.
I a partir d´aquí, molts són el records… Campionats, desplaçaments, mares comentant les pintes d´en Xerbe amb 18 anys… Companys d´equip amb els “Veteranus” i els “Passarells” o “rivals” històrics a les 24h. Pares orgullosos que vèiem com els nostres fills també es decantaven per aquest esport… sempre amb el Vólei i tota la família que l’ envolta com a excusa per compartir moments i vivències. Una persona de club, que el defensava a mort, un puntal en qualsevol iniciativa que es proposés tirar endavant…
Per sobre de tot però, ens deixes el record de la teva persona. Poques coses queden per dir que no s´hagin dit ja… positiu, inquiet, dinàmic, apassionat, amb empenta, sincer i directe, però també amb aquell punt de picardia, buscant sempre com fer-te una “conya”, buscan-te les pessigolles per acabar rient una estona junts.
En definitiva… únic!
Només dir-te que allà on vagis, allà on siguis… et trobarem a faltar!