Sènior masculí A
Voleibol Mundet, 3 – CV Olot, 0 (25-23 / 25-20 / 25-15)
Una derrota digna
El duel de primera nacional entre l’Olot i el Mundet del darrer cap de setmana va ser una autèntica batalla. Quan els olotins per fi van trobar aparcament al barri del Carmel, sabien el que podia passar davant d’un equip armat per pujar a Superlliga 2. Si bé és cert que el Mundet es va imposar, el partit no els va suposar pas una victòria còmoda.
Des del punt zero, l’Olot ho va donar tot a pista. Tant la recepció com l’atac fluïen i, en alguns moments, fins i tot, semblava que s’endurien algun set cap a casa. Però no va poder ser. Els capitanejats per Jorge Silva van perdre 3-0. I això que durant els dos primers sets la puntuació era molt semblant. L’Olot pressionava en tot moment, cercant l’inesperat. De totes maneres, el Mundet sempre s’escapava un parell de punts a final de set, i es feia inatrapable. Certament, l’últim set no es pot glorificar de cap manera. En aquesta batalla, quan el visitant es va veure perdut, ja no va reaccionar i es va acabar d’enfonsar.
Després d’aquest partit, els olotins són conscients que falta més treball, però es veuen amb la força suficient per estar a la part més alta de la classificació.
Juvenil masculí
CV Tiana, 1 – CV Olot, 3 (23-25 / 25-22 / 21-25 / 22-25)
De castanyes i panellets
El passat dissabte el juvenil es plantava a la pista del Tiana amb el repte important d’aconseguir la victòria i escalar posicions a la taula. Tot va començar de cara i, malgrat que el resultat del primer set va ser ajustat, tot feia indicar que estaríem davant un matx plàcid. A partir del segon set, però, van començar les castanyes: els olotins es van perdre l’essència, es van acomodar i no van poder remuntar. El partit es va començar a descontrolar una mica, amb errades arbitrals clamoroses i un rival que aconseguia aixecar-ho tot sense saber com, i tot plegat va anar minant la moral dels nostres. Semblava complicat, amb totes aquestes castanyes.
Però, finalment, la bona aportació en atac i defensa dels garrotxins van aconseguir el seu objectiu. Les solucions tàctiques i la concentració final van ser decisives per aconseguir una victòria dolça com els panellets i remuntar posicions a la classificació.
Ho continuem petant. Sempre amunt!
Juvenil femení
CV Sant Cugat, 3 – CV Olot, 0 (25-19 / 25-16 / 25-10)
Totes per una i una per totes!
Les nostres noies van entrar a pista amb bona vibració i bon ritme, contra l’equip del Sant Cugat. Les noies d’en Carlos van anar aguantant el ritme fins que, en el tercer set, varen tirar la tovallola: noies bloquejades perquè les pilotes no arribaven al camp, pilotes que no eren de ningú i marxaven soles de pista… no van poder seguir el ritme d’equip ni de comunicació entre elles.
Podem dir que, si no es millora el treball d’equip, la comunicació, el perdó diví que es demana quan es falla una cosa, no es podrà avançar cap endavant.
Noies, una per una i una per totes! Endavant que sou un equip potent, però us ho falta creure-us-ho!
Volem felicitar des d’aquí a la Clàudia, que aquesta setmana va ser el seu aniversari. Per molts anys, Clàudia!
Cadet masculí
CV Sant Celoni, 2 – CV Olot, 3 (25-15 / 17-25 / 25-18 / 19-25 / 9-15)
Els minuts a pista sumen experiència
Contra els segons de la taula, partit llarg i bo per aprendre a jugar. Ben jugat, ben gestionat i amb molt de joc. Durant gran part del partit, es va haver de remar fort degut als inicis de set molt lents. Però el més important és que sempre van ser dins del partit. Això es veu en el desenvolupament d’aquests joves a mesura que avança la lliga. Important, una vegada més, la personalitat i la responsabilitat que assumeixen els més experimentats, que demostren que no els pesa, i els més novells els acompanyen amb tot.
Continuem en aquesta línia, nois. Felicitats!
Cadet femení
DSV Sant Cugat, 3 – CV Olot, 0 (25-8 / 25-7 / 25-9)
El sant cristU gros
Nova derrota de les olotines davant les vigents campiones d’Espanya. De totes maneres, tot i portar una plantilla més reduïda del que és habitual, en certs moments les jugadores d’en Pau van trenar bones jugades i, fins i tot, van acabar atacs en punt. Contra tot un Sant Cugat, que disposa de jugadores convocades a les seleccions catalana i espanyola. Tot plegat, amanit amb els errors posicionals marca de la casa: la toques tu o la toco jo? Resultat: no la toca ningú…
Simplement es van constatar certes coses que ja se sabien: que elles són molt bones, que tenen una autoanimació perpètua i que costa retornar certes rematades, sí. Però també que, si les nostres jugadores s’ho creuen i van a una, són capaces de fer coses molt ben fetes.
El primer pas per aconseguir-ho és ser conscients que s’està jugant en un EQUIP de vòlei i que cal fer coses individualment, sí, però pensant en el conjunt de l’equip. Si cadascuna se centra únicament en el seu rol i no dona peu a una mínima improvisació, les coses no surten i pot generar recriminacions, malestars i desmotivacions que arrosseguen la resta. I amb rivals així, que evidencien tant la diferència de nivell, doncs encara més.
Nota curiosa: acabant el partit, TOT el Sant Cugat aplegant les pilotes, desmuntant la xarxa, recollint els bancs… O sigui que molt campiones d’Espanya però, de dives, res. Humilitat i pensar en l’EQUIP. Un bon exemple a tenir en compte.