Deu dies més de restriccions, que en principi s’han d’acabar, en part, el proper dilluns 23. La pregunta és la de sempre, que passarà amb l’activitat esportiva? … de moment no hi ha cap pista, … aire lliure? individual, sense mobilitat?…. “no sabe… no contesta”, però hi ha una cosa segura ,que el sector esportiu, igual que altres sectors, ja no pot més.
A l’afectació econòmica cal sumar-hi la psicològica, el cansament, la incomprensió, l’emprenyament… el sector esportiu està tant i tant fastiguejat que fins hi tot ja es comença a sentir “que vingui l’Ayuso”, imagineu el panorama…
Lliga Primera Divisió Nacional sènior masculí
Cv Els Monjos – C. Vòlei Olot : 1 – 3 (16 -25, 24-26, 25-21, 17-25).
Jugadors: Carles Oliver(lliure), Edu Font, Ferran Mayans, Mauri Gutierrez, Ferran Sacrest, Arnau Marsillach, Jorge Silva, Aniol Sagué i els juvenils Eliat, Eudald Sagué, Bernat Sallent i Lluc Devesa.
De mica en mica l’Olot va recuperant peces, però en perd d’altres, tres jugadors del primer equip continuen de baixa i també cal afegir-hi el confinament del juvenil Guillem Matabosch que tant bon partit va fer davant el Lleida jugant de lliure.
Com dèiem varen poder jugar en Jorge i l’Aniol, però tampoc hi era en Marc Busquets que va assumir el rol de passador en el darrer partit i, com sigui que tampoc es va poder comptar amb el col·locador titular, Pau Roca, aquesta feina bàsica, essencial, primordial… va recaure sobre les espatlles juvenils d’en Lluc Devesa.
El partit no va ser gaire vistós, més aviat travat, amb molts errors no forçats per part dels dos equips però si que va tenir molta intensitat, nervis i estones en què es va poder veure alguna cosa valuosa, sobretot en defensa.
El començament va ser molt igualat però a partir de l’empat a 8 punts l’Olot va posar una marxa més i es va aprofitar de tots i cada un dels errors del rival, prenent un ràpid avantatge en el marcador que ja no va deixar fins els 25 punts.
En Jorge, va moure la banqueta i la cosa es va ajustar més: Els Monjos varen començar a minimitzar els errors i l’Olot va començar a tenir problemes, sobretot en recepció, fet que no ajudava gens a l’hora de muntar atacs efectius. Tot el segon set va ser parell entre dos equips nerviosos i que no es permetien cap llicència en el marcador, ara tu… ara jo i així fina arribar a un marcador ajustat d’empat a 24 i en aquest moment amb el central Ferran Sacrest en la davantera es varen assolir els dos punts necessaris per guanyar un set molt complicat.
Més moviments a la banqueta visitant i un cert desconcert en les files olotines. Tres bloquejos seguits a l’atac de la zona 2 olotina varen donar una primera avantatge als locals i l’Olot es penjar el ganxo al coll i es va passar tot el set fent “la goma”…. s’acostava en el marcador fins a 2 punts i…. encadenava tres errors seguits i…. sant tornem-hi.. això va perjudicar la concentració olotina i va beneficiar a un Monjos crescut que es va endur el set.
En el quart les coses varen tornar al seu lloc, ordre i confiança… factors bàsics per atacar a la moral crescuda dels Monjos, de mica en mica el joc olotí, fonamentat en els atacs per les puntes de l’Aniol i en Jorge, es va anar imposant i va fer entrar als locals en una fase depressiva 11 a 20 i, en aquest moment, la banqueta olotina es va tornar moure, cosa que va permetre respirar una mica als tarragonins però sense cap tipus de angoixa olotina.
Una darrera cosa…. ja fa setmanes que destaquem el paper dels jugadors juvenils… aquest dissabte, dos jugadors juvenils (col·locador i un central) varen estar sempre en pista i en algunes estones fins hi tot tres (un punta)… futur i esperança.