Pavellons tancats, competicions escapçades (catalanes aturades), milers d’esportistes grans i petits sense poder fer pràctica esportiva…, problemes econòmics per a les entitats… i cansament, desànim, decepció…. tot això malgrat haver aplicat tots el protocols haguts i per haver que ens han fet arribar les administracions i les federacions (que per cert es podrien haver posat d’acord)… tot això malgrat que s’ha demostrat la baixa incidència del virus en la pràctica esportiva (i la cultural)… mentrestant la mateixa gent que dicta les restriccions perd tota la credibilitat permetent-se el luxe de no complir-les, anant a sopars multitudinaris (“El español”), o, a beatificacions (Sagrada Família)… i si fem esport (o teatre) dins de Sant Esteve?….
Lliga Primera Divisió Nacional sènior masculí
Vòlei Olot – Vòlei Balàfia Lleida : 3 – 2 (25 -23, 19-25, 22-25, 26-24, 15-6).
Jugadors: Marc Busquets, Carles Oliver, Edu Font, Ferran Mayans, Mauri Gutiérrez, Ferran Sacrest, Arnau Marsillach, i els juvenils Eliat, Guillem Matabosch i Lluc Devesa.
Les competicions catalanes estan suspeses, però les nacionals no… així, el sènior masculí, desprès d’estar dues setmanes aturat per culpa dels positius del Covid, aquest cap de setmana va reprendre la competició.
L’equip es va haver de recompondre per cobrir les baixes dels sèniors que encara estan confinats… així es va estirar de fons d’armari… es va fitxar a més córrer un jugador que ja havia estat en les files de l’Olot, Carles Oliver “Litus”, es varen donar d’alta a dos jugadors del “B”, l’Edu Font i en Ferran Mayans (MVP de les tres primeres jornades de la lliga de segona catalana) i es va tornar a estirar de juvenils.
Amb aquesta situació una mica caòtica es va entrar en el partit. La responsabilitat de dirigir l’equip (el col·locador) va recaure en Marc Busquets, que no és el que fa habitualment però vist lo vist va resultar que no ho fa gens malament.
Amb la direcció d’en Marc, la resta de l’equip va començar a funcionar, sense gaires estridències però si amb certa solvència. La recepció ordenada a partir del lliure Guillem Matabosch (juvenil), de mica en mica anava portant pilotes a la xarxa i el marcador en el primer set es va anar eixamplant a favor olotí, però en la recta final del set el Balàfia va començar a collar l’atac olotí i ha rendibilitzar el seu atac, sobretot per zona 4, en què el seu punta, Ramonet, va fer molt de mal durant tot el partit. Així es va entrar en un frec a frec que al final va decantar pel costat local gràcies al bon bloqueig per zona 3 (Ferran Sacrest i el Juvenil Eliat).
L’Olot anava amb l’aigua al coll i això es va poder comprovar en el segon i tercer set, en què un Balàfia més consistent i molt veterà va saber explotar les debilitats olotines, sobretot en la recepció i en l’atac en zona 4 local, en què els puntes Arnau i Mauri ja no varen trobar la facilitat anotadora del primer set.
L’Olot va moure la banqueta, va canviar de tàctica, va fer servir tots els pocs recursos que disposava, però el cotxe olotí havia entrat en una zona de corbes i pujada i anava molt a poc a poc, mentre que els lleidatans estaven en una autopista molt i molt còmode.
Així el marcador es va situar en un preocupant 1 a 2 a favor del Balàfia. L’Olot va tornar als inicis del partit i des de zona 2 l’Edu Font va començar a marcar territori, tant a nivell de bloqueig com a nivell anotador. L’Arnau va ajudar molt a en Guillem en la recepció i en Ferran Sacrest va dir en veu alta que el centre de la xarxa era seva. Tot això va servir per aturar la sangria olotina, però no per aturar del tot al Balàfia que va tenir dues pilotes de partit 22 a 24, però l’Olot va fer un parcial de 4 a 0, sobretot gràcies al servei d’en Marc Busquets i a les sis mans dels tres davanters sobre la línia de xarxa.
2 a 2 i es va entrar en el cinquè i definitiu set… es venia d’un parcial de 4 a 0 amb el servei d’en Marc i això va continuar (amb el mateix servei)…parcial de 8 a 0, veure per creure… i aquí es va morir el Balàfia, havia remat molt però no va arribar a bon port.
L’Olot va demostrar ser un equip, per sobre de noms i cognoms, fent una mica el que podia, amb un esperit de cooperació dins i fora de la pista i amb un ànim que el va portar, després de 140 minuts de partit a una victòria merescuda.
