El Vòlei en temps de pandèmia. Avui fa un any…..
Avui fa un any es va decretar l’estat d’alarma i tots cap a casa…i com si fos una premonició el Club Vòlei Olot va tenir un cap de setmana (el passat) “horribilis” o, altrament dit, fatal.
De tots els resultats negatius, el que va fer més mal va ser la derrota del Sènior Femení a casa contra el Balàfia de Lleida per un contundent 0 a 3, descomptant el 6 a 0 inicial olotí del primer set, la resta només va tenir el color del Lleida… la lluita constant olotina va servir de poc davant el millor joc (en general) de les visitants que amb un joc molt coral varen posar parcials molt clars en el marcador de cada set.
Ara la situació es complica, l’Olot conserva la quarta posició (d’haver guanyar hauria quedat primer) i haurà de fer una prèvia per accedir als play off d’ascens. Esperem, confiem i desitgem que el que es va viure diumenge passat a la pista Jordi Mora només hagi estat un malson.
El Sènior masculí tampoc està per tirar coets, doble enfrontament i doble derrota, dissabte en el camp del Sant Martí, 3 a 1 i diumenge a la pista de l’Aula, també per 3 a 1. Dos partits que no aportaran res a la història del vòlei olotí. Un Olot trist, amb la feina feta, però trist i gris on ningú es capaç de prendre la responsabilitat d’alegrar el joc, amb moltes mancances en totes les línies i que a estones, estonetes… ensenya la poteta del bon joc, però és massa poca cosa per guanyar i il·lusionar… en fi, resten dos partits per acabar una temporada que ja fa temps que l’Olot dóna per finitada.
En l’apartat de derrotes cal continuar amb l’infantil femení i el cadet masculí. El primer va perdre per 2 a 3 davant el Barberà, i el segon per 0 a 3 contra el Vikings del Prat, però son dues derrotes diferents, així mentre el cadet, on la majoria de jugadors fa poc que han conegut el vòlei, va fer tot el que va poder i va demostrar ganes i actitud, les noies de l’Infantil varen donar la imatge de tot el contrari, varen començar perdent per 0 a 2, varen remuntar fins empatar a dos, però en el cinquè set varen començar amb un parcial de 0 a 8 en contra… això ens podria dir que varen fer alguna cosa bé, i sí alguna cosa varen fer mig bé, però la seva actitud dins la pista esta mancada de nervi, de ganes de pilota… Per jugar a vòlei cal anar per terra i, ara per ara, aquest equip té poques jugadores disposades a gastar les genolleres. Cal millorar i lluitar.
Dins de la misèria hi varen haver-hi dues alegries, la primera va venir del juvenil masculí que es va desfer sense gaires problemes del Vikings per un contundent 3 a 0 i les petites de l’Aleví femení que varen guanyar per un ajustat 3 a 2 al Premià. Sobretot, cal ressaltar el joc de les alevines que varen demostrar que mica en mica s’omple la pica i ens fan ser optimistes de cara un futur proper .