Segona jornada en què poden jugar dos dels tres equips sèniors que té el Club Vòlei Olot, els que tenen denominació de nacional.
I, en aquesta jornada, s’ha vist el perquè no podem anar bé de cap manera… tos dos són nacionals però hi ha protocols diferents. Les noies han de jugar amb mascareta (vaja putada), els nois no… els equips femenins fan escalfament per separat, …. el nois no…. La desinfecció de les pilotes, en noies només s’ha de fer entre sets, en els nois cada vegada que la pilota surt del camp, temps morts i entre sets…. algú ho pot explicar?….
Mentrestant les categories inferiors continuen en parada de burro, ningú sap fins quan, i ja es comencen a sentir moltes veus que donen la temporada per perduda… els nostres esportistes de base (de tots els esports) no juguen des del març de 2020, perdó, el vòlei i el hoquei varen fer tres jornades a l’octubre que van servir per posar la mel a la boca…. sort que s’ha demostrat que la pràctica esportiva té un índex molt baix de contagis directes… fins quan?
Lliga Primera Divisió Nacional sènior masculí
CV Barberà – C. Vòlei Olot : 1 – 3 (17 -25, 25-19, 21-25, 20-25)
Jugadors: Arnau Marsillach, Aniol Sagué, Pau Roca, Bata, Mauri, Ferran Sacrest, Jorge Silva, i els juvenils Guillem Matabosch (lliure), Martí Tarrades, Eliat i Eudald Sagué.
Victòria treballada dels olotins en el sempre difícil camp del Barberà.
L’Olot està en una bona dinàmica i això dona confiança a tots els seus jugadors que es varen endur el primer set amb molta facilitat i solvència, neutralitzant l’artilleria local i atacant per les antenes on quasi sempre es feia punt.
El segon set va començar igual, 0 a 3 olotí… però aquí es va aturar el temps i el Barberà va fer un parcial de 10 a 1, o sigui 10 a 4… incomprensible “pajara” fonamentada en el bloqueig local que va “caçar” una i altra vegada els atacs olotins. A partir d’aquí a remar contracorrent i poques possibilitats de fer res, com així va ser.
Amb la lliçó apresa l’equip entrenat per en Jorge Silva es va posar el mono de fer feina i va començar a picar pedra… fonamental que els centrals Ferran Sacrest i Eliat entressin en joc per poder alliberar a les puntes i de mica en mica es va anar portant l’aigua al molí olotí. Tot i així, el Barberà no es va rendir mai i en els dos sets va aconseguir ajustar els marcadors, sempre entre els punts 15 i 20, però l’Olot va tenir més encert en el tram final de cada set i amb molta elegància va poder endur-se els dos sets i el partit cap a la Garrotxa.
Aquesta victòria consolida a l’Olot a la part alta de la classificació i allunya tot perill d’haver de patir en els 9 partits que queden.
Lliga Segona Divisió Nacional sènior femení
VÒLEI OLOT “Hotel l’Alta Garrotxa” – SAD Espanyol : 3 – 0 (26-24, 25-18, 25-18)
Jugadores: Cris Roura, Berta Roca, Helena Ortiz, Marina Sanchez, Patri Palacios, Paula Busquets, Cris Usan, Sandra Martinez (lliure) i les juves, Maria Barranco (lliure), Aina Font, Sira Palacios, Ivette Feliu i Júlia Sabé.
Després de la derrota inesperada al camp del Vall d’Hebron, la visita de l’Espanyol feia molta por, tant per comprovar l’estat de les olotines, com per la potència de l’equip rival…. i de fet, el respecte, vist lo vist, estava fonamentat.. almenys durant el primer set.
El partit va començar amb un primer set que va ser un frec a frec constant, les defenses dels dos equips varen superar clarament els atacs i per fer un punt calia tirar una instància. Això va provocar que el marcador fos parell durant tot el set, si bé les noies de l’Espanyol, a partir del punt 15 es varen situar al davant fins a tenir un preocupant 21 a 23 en el seu favor i en aquests moments una defensa espectacular olotina i tres punts directes de servei varen decantar el set pel costat local.
El partit prometia emoció, però malauradament l’Espanyol se’n va anar avall i la culpa va estar en què l’Olot va endegar tota la maquinària amb un servei que va començar a fer mal, una defensa que no deixava caure res i un repertori en atac, digne del tres tenors…així els parcials del segon i tercer set varen ser nets i clars consolidant a les olotines a la part alta de la classificació.