VÒLEI EN TEMPS DE PANDÈMIA (part quarta)
Un altre cap de setmana marcat pels mals resultats dels equips olotins, amb l’excepció del Sènior Masculí de Primera Nacional que va assolir una victòria de prestigi davant un dels forts de la categoria (classificat per a la fase d’ascens), el Roquetes.
Comencem per les coses bones. Dissabte a la tarda a la pista Jordi Mora es va poder veure un molt bon partit de VÒLEI, VÒLEI de nivell i molt emocionant i emotiu. Els dos primers sets varen ser pels visitants amb parcials de 22-25 i 26-28, o sigui, que varen estar molt ajustats i lluitats a mort per part dels dos equips en què només els petits detalls varen fer decantar el set pel costat del Roquetes.
L’Olot no va baixar els braços i posant una marxa més, sobretot en defensa i recepció, va començar a acorralar al Roquetes en la seva parcel·la de terreny i a cometre errors no forçats que varen donar ales al joc olotí 25 a 18. En el tercer i quart set l’Olot va sortir a jugar amb 4 juves en pista i la cosa va anar d’allò més bé, molta intensitat i lluita per part olotina varen sorprendre a un Roquetes que ho veia però no s’ho creia, així els dos parcials varen caure al costat local per 26 a 24 i 15 a 13….. molt divertit i encoratjador de cara al relleu generacional.
Superada la bona notícia entrem a la foscor. Les noies varen tornar a perdre, 3 a 1, aquest cop a la pista del Manresa. Dos primers sets per oblidar i dos sets en què l’Olot almenys va lluitar i va poder ajustar els parcials i guanyar un set. La situació de l’equip es força crítica, d’inici ja la plantilla era curteta però a més, per diferents raons, s’han perdut tres jugadores sèniors puntals de l’equip. La sort és que, in extremis, l’equip es va poder situar en el grup d’ascens o sigui que té la permanència assegurada però ha vist molt minvades les seves possibilitats de poder accedir a una fase d’ascens a través de play-off que es celebrarà per Setmana Santa. De totes maneres cal jugar-lo i a veure si la Cris Roura estarà recuperada per jugar.
El cadet i el juvenil femení varen tornar a perdre, aquest cop davant el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. El juvenil per 0 a 3 i el cadet per 1 a 3. Es fa difícil analitzar aquest tipus de partit pel fet de què l’Olot està immers en una dinàmica negativa que el porta a un joc erràtic i mancat de contingut. La sensació és que els dos equips fan una mica el que poden però, evidentment, això no es suficient per jugar una primera catalana.
El Cadet va ser capaç de guanyar un set, el primer, però a partir d’aquí la cosa va caure en picat, sobretot la recepció, les de Tarragona en varen fer prou amb el seu servei per guanyar el partit amb molta facilitat…. situació preocupant la de la recepció cadet… El juvenil més del mateix, però aquí la recepció va anar una mica més bé ja que les juves tenen una bona lliure, però el problema és el atac, costa molt fer un punt, l’atac és fluix i fàcil de defensar per les rivals. Sigui per una cosa o una altra els dos equips tenen problemes, però no hi ha més, són les jugadores que són (o més ben dit, que han quedat, perquè hi ha gent que ha plegat) i elles hauran d’estirar del carro… ja arribaran temps millors.
Més derrotes… el juvenil masculí va perdre a camp del Sant Martí per un contundent 3 a 0 amb la sensació de que es podria haver fet alguna cosa més i l’aleví femení també va perdre per 3 a 1 , en el camp de l’Arenys amb parcials molt justos però amb derrota.
Ho sigui que la cosa no va anar gaire bé, però hi som, malgrat les nostres limitacions, cada cap de setmana la gent que queda surt a jugar donant una lliçó de lluita i de compromís amb l’entitat i, sobretot, amb els seus companys i companyes d’equip .
i….continuem.