Lliga Primera Divisió Nacional Sènior masculí
VÒLEI OLOT – CV Monjos: 3 – 1 (25 -18, 21-25, 25-23, 27-25)
Jugadors: Arnau Marsillach, Jorge Silva, Litus, Pau Roca, Bata, Mauri, Ferran Sacrest, i els juvenils, Martí Tarrades i Eliat.
No va ser un bon partit, els Monjos és el cuer i, malgrat que a Olot va fer el millor partit de la temporada (segons el seu entrenador), les jugades dels dos equips varen deixar molt a desitjar.
El primer set va ser el més clar, i en aquest cas l’Olot va jugar correcte amb la participació de tot l’atac i amb una defensa i recepció decent.
Però a partir d’aquí la cosa es va anar torçant es va perdre el segon set, i en el tercer i quart l’equip va haver de tirar de l’atac d’en Jorge Silva per poder treure els sets.
La temporada ja s’està fent un pèl massa llarga, cansament i res a disputar són elements que deixen el joc sota mínims i, en aquest partit, tampoc podem valorar el més positiu de la temporada que és la incorporació de gent jove (tres d’ells estan lesionats).
Queden 5 partits, a veure si l’Olot es capaç de gaudir-los.
Tornada a la competició dels equips cadets i juvenils de la Primera Divisió catalana del Club Vòlei Olot
Aquest cap de setmana es va reprendre la competició per a tots aquells equips de base que tenen accés a una competició nacional, en aquest cas varen ser els equips cadets i juvenils, tant en masculí com en femen, i, coses del calendari, tots quatre varen jugar contra el Barça… cavall de mal ferrar…
D’entrada ja podem dir que els quatre enfrontaments varen ser favorables als barcelonins i barcelonines i sempre amb parcials molt clars i nets demostrant molta superioritat sobre els equips local, deixant les cròniques en tres ratlles de mal escriure.
Hi ha diferents factors que cal deixar clars per entendre les contundents derrotes sofertes pels olotins.
En el cas del femení, cadet i juvenil, s’ha patit una manca d’entrenament i de gent, hi ha jugadores confinades i jugadores que han decidit esperar a que passi tot… això provoca que els equips s’hagin d’anar reconfigurant amb jugadores més joves i inexpertes que encara estan en període de formació.
En el cas masculí, el cadet és un equip pràcticament nou, que s’ha fet aquest any, és veritat que hi ha molts jugadors, però aquests tenen molt poc vòlei a les seves cames, fa falta temps i paciència.
En el juvenil el problema va ser un altre. L’Olot podia presentar un molt bon equip, justet de personal, però amb qualitat… i hem dit podia perquè no va poder ser, fins a tres lesionats que varen caure durant la setmana… o sigui que res de res.
Els clubs petits, com l’Olot, necessiten una mica de sort, per poder fer front a tots els compromisos i enguany la cosa va bastant torta, però si que cal dir que l’Olot està aquí en les primeres categories del vòlei català i nacional (cas del nois) i que això no és casualitat, això és treball i constància.