Cròniques 14/02/2021

MÉS COMPETICIÓ… Aquest proper cap de setmana retornen a la competició tots aquells equips que poden tenir accés a una competició nacional, per exemple, un infantil que pot anar a campionats d’Espanya…Sempre complint amb totes les mesures de seguretat i jugant amb mascareta.

Això és el que es demanava des de feia molt de temps però ara hi ha un altre problema i aquest el tenim aquí a casa, a la Garrotxa, i és que hi han un números molt i molt dolents que provoquen moltes aules escolars confinades i una por a molts esportistes i famílies d’esportistes.

Amb aquest panorama veurem què passarà amb els equips que puguin retornar a la competició, hi haurà prou gent per fer els partits?… o entrarem en una roda d’ajornaments que no s’acaba mai?  el temps dirà… de moment tothom que pugui i vulgui…. a jugar!!!!! 

 

Lliga Primera Divisió Nacional sènior masculí

Balàfia Lleida  – C. Vòlei Olot :   3 – 1 (25 -18, 25-12, 25-12)

Jugadors: Arnau Marsillach, Aniol Sagué, Pau Roca, Bata, Mauri Gutierrez, Ferran Sacrest,   i els juvenils Guillem Matabosch (lliure), Eliat, Bernat Sallent i Eudald Sagué.

Una altra derrota lluny de la pista Jordi Mora i aquesta va ser de les bones amb parcials d’aquells que fan mal.

No cal entrar en gaires detalls sobre el partit, un primer set en què els olotins varen oposar certa resistència i la resta del partit el Lleida va passar per sobre d’un Olot totalment desbordat. Per entendre el que està passant cal analitzar una sèrie de factors.

  • L’Olot ja ha complert el seu principal objectiu que era la permanència i l’equip està en fase REM de relaxació.
  • L’Olot durant tota la temporada ha anat curt d’efectius, això per una part, com a cosa molt positiva ha facilitat la incorporació de jugadors joves, però per l’altra, lògicament, ha restat potencial en el joc.
  • Ara es veu una excessiva dependència del seu jugador-entrenador Jorge Silva que des de l’inici de temporada arrossega una lesió que no el permet jugar amb regularitat. Quan juga l’equip té un plus d’agressivitat i puntuació i quan no juga es troba a faltar en excés, tant pels punts que aporta com per l’estat d’ànim general de l’equip .
  • Reforç.. l’Olot té pràcticament el mateix de quan va començar la lliga, mentre que altres equips, aprofitant el mercadeig que hi ha en altres llocs amb molta més circulació de jugadors i més recursos econòmics, s’han anat reforçant.

Aquests factors no poden justificar el mal partit dels nostres sèniors, però sí que ens poden ajudar a entendre el que està passant.

 

Lliga Segona Divisió Nacional sènior femení

VÒLEI OLOT “Hotel l’Alta Garrotxa” – C. Vòlei Sant Esteve: 1 – 3 (27-29, 25-18,21-25,22-25)

Jugadores: Cris Roura, Marina Sanchez, Patri Palacios, Paula Busquets, Cris Usan, Sandra Martinez i les juves, Maria Barranco (lliure), Aina Font, Jana Font i Ivette Feliu.

Partit molt interessant entre el primer i segon classificat empatats a punts. Encara que a l’hora de la veritat un fet esportiu va marcar clarament el resultat final.

L’Olot va jugar un primer set acceptable i va prendre un bon avantatge 23 – 18, sobretot gràcies a la seva defensa i la seva lluita però amb el handicap de concentrar molt de joc per la zona 4 i jugar poc per les centrals, però la cosa funcionava. Amb aquest marcador la màquina es va aturar i els errors no forçats varen donar oxigen a un Sant Esteve que encara no s’ho creia i que en un, ara tu, ara jo, es va endur el gat a l’aigua.

En el segon set l’Olot ja tenia la lliçó apressa, prohibit relaxar-se en cap moment i la cosa va anar bé fins un clar 22 – 14 en què es va produir la lesió de la receptora i rematadora de 4 Paula Busquets. Aquest fet va marcar tota la resta de partit.

S’ha d’entendre que la Paula normalment és la jugadora que té més pilotes per atacar i lògicament és la que fa més punts… el fet de no tenir-la com a referència va desconcertar a l’equip que va poder treure el segon set, però que, malgrat lluitar el tercer i quart set, lluitar contra el Sant Esteve i contra el desànim intern… no va poder guanyar cap més set.

Res més esperar, desitjar i resar perquè la lesió de la Paula només quedi en un espant. Sort